sábado, 23 de junio de 2012

Himne

Presència histórica e feyts de Vilamagore

No sentiu la veu de l'infant naixent?
No sentiu el plor de tantes mares?
No sentiu els batecs? les rialles dels nenes?
Som un poble des de fa mil anys.

No sentiu, al cor, la remor creixent?
No sentiu el frec de la batalla?
Les espases al vent, defensant la veritat:
Som un poble i crIdem llibertat!

( SOLISTA)
Som d'una raça de braus cavallers.
Som d'una terra que mira endavant.
Tenim mar a les venes;
Tramontana a la sang.
Som un poble i ho seguim cridant. 

Les nacions no es forgen en un moment,
ni tampoc no es perden per les armes.
Un país és un lloc.
Un país és la gent.
Som un poble i seguirem lluitant !!!

No sentiu, al cor, la remor creixent?
No sentiu el frec de la batalla?
Les espases al vent, defensant la veritat:
Som un poble i crIdem llibertat!

Les nacions no es forgen en un moment,
ni tampoc no es perden per les armes.
Un país és un lloc.
Un país és la gent.
Som un poble i seguirem lluitant !!!

EL VÍDEO AMB MÚSICA I LLETRA

jueves, 21 de junio de 2012

EL PLA

També prodeu trobar un punt d'informació per qualsevol dubte que tingueu.
Aquest mapa es repartirà al mateix punt d'informació i estaran penjats pel poble.

sábado, 16 de junio de 2012

COMENÇEM A DANSAR


HISTÒRIA:
La dansa medieval va tenir escassa rellevància
a causa de la marginació a la qual la va sotmetre l'Església
que la considerava un ritu pagà. A nivell eclesiàstic,
l'únic vestigi eren les «danses de la mort», que tenien
una finalitat moralitzadora.
En les corts aristocràtiques es van donar les «danses baixes»,
cridades així perquè arrossegaven els peus, de les quals es té
poca constància. Van ser més importants les danses populars,
de tipus folklòric, com la cercavila i la faràndula, sent famoses
les «danses morisques», que van arribar fins a Anglaterra (Morris dansis). Altres modalitats van ser: el carol, l'estampie, el branle, el saltarello i la tarantela. La dansa interpretada en l'edat mitjana es valia de veus i una gran varietat d'instruments. En les interpretacions escoltades durant aquesta època, era possible escoltar arpes, flautes, trompetes i una gran gamma d'instruments de percussió. Tots
aquests instruments junts creaven gran varietat i espontaneïtat. Es considerava com una part molt important de la cultura però malgrat
això moltes persones, com els emperadors, es van oposar a aquesta expressió cultural. A pesar que va haver-hi una gran quantitat d'oposicions, es continuava practicant la dansa. L'església i alguns emperadors de l'edat mitjana estaven en contra de la dansa perquè contenia molt moviment sexual. Les danses medievals són poc conegudes avui dia perquè s'han conservat molt pocs escrits sobre elles, i perquè, a més, en l'època, ells escrivien les notes en un pentagrama de 4 línies i no de 5, com tenim actualment, amb la qual cosa resulta confús el conèixer les melodies. A més no es descriuen en cap dels escrits conservats, per tant, és gairebé impossible saber com es feien en l'època.

ASSAGEM LES DANSES:















sábado, 2 de junio de 2012

HISTÒRIA DEL PENTINAT

Aquesta època neix quan finalitza la llarga dominació de Roma sobre el món. La invasió dels bàrbars acaba amb aquest imperi que havia dominat durant diversos segles i imposat la seva cultura a gran part del món occidental i, alhora, el Cristianisme comença a imposar-se en els diferents estats, triomfant l'austeritat per sobre els afaitis i la coqueteria per si mateix.

Un període obscur
L'Edat Mitja és un període gris, quant al pentinat, marcat per dos fets fonamentals:

1. La baixa Edat Mitja, fins al segle XII-XIII, és l'època dels feus i els vassalls amb una societat rural amb una economia i intercanvis comercials escassos. El cristianisme s'introdueix a Europa i la idea de la salvació de l'ànima anul·la aspectes més frívols com la moda o la cura del cos.

2. A finals del segle XIV, s'inicia una nova etapa, és el començament de l'Edat Moderna i del Renaixement, en la qual les dames cristianes tornen a interessar-se pels costums pagans de l'antiga Roma.


Cobrir-se el cap
El cabell es cobreix per un tocat, amb això el pentinat manca d'importància. A més, existia el costum d'usar túniques que cobrissin totalment el cap, la qual cosa també va impedir un desenvolupament considerable de la perruqueria en aquella època.

L'única manera de protegir el cabell de la brutícia i els polls era cobrir-lo convenientment, per la qual cosa es va generalitzar l'ús de caputxes, vels, gorres i barrets, a l'hivern i a l'estiu.

Els vels de fines teles substituïen les caputxes i gorres del poble pla i les dames de la cort tenien capacitat per permetre's algunes frivolitats, impensables en altres estrats de la societat de l'època.


Pentinat
Generalment es pentinava cap a enrere recollit en una trena. L'austeritat marca aquesta època en què l'ideal de salvació anul·la altres aspectes més frívols relatius a la moda i el pentinat.

Poc va avançar durant l'Edat Mitja el que seria, després, la poderosa indústria de la bellesa. Com l'actitud era molt pudorosa (és l'època dels cinturons de castedat, de les Croades i els cavallers), les dones es limitaven a usar els seus cabells amb una senzilla ratlla enmig, i amb trenes -moltes vegades postisses- que envoltaven els seus caps. No es buscava massa el canvi en el color del cabell perquè no era gaire bé vist.

Sovint, s'usaven flors com a ornament, ja que era l'únic que tenien al seu abast. La ratlla al mig era el més convencional i no hi solia haver temps ni ganes per fer res que se sortís de l'establert. Per a la gent del poble va resultar una època fosca i massa dura per pensar en la bellesa física.

Tenyir-se el cabell va deixar de ser material i moralment possible. Tanmateix, les dones havien de portar el cabell llarg i ben recollit, tal com marcava l'Església, la qual cosa, en una època en què disposar de sabó es considerava un luxe, va obligar a aguditzar la imaginació per crear tot tipus de monyos i trenes. Les dones intentaven arreglar-se de la manera més presumida possible sense sortir-se dels cànons estrictament indicats. Les més humils teixien als seus cabells trenes de tot tipus que generalment mai no deixaven caure, sinó que s'enroscaven a sobre o al voltant del cap formant originals recollits. Els seus únics recursos per fer-ho eren pintes de fusta i fils de llana.

Només en la Cort i els petits entorns dels senyors feudals es mantenia un nivell de vida que permetia uns mínims retocs estètics, que, això sí, solien limitar-se a recollits a les cabelleres de les dames.

Les classes més afortunades disposaven de joies i fins i tot diademes, encara que la principal diferència, única aportació de l'època al sector de la perruqueria, va ser l'aparició dels tirabuixons, que fins a aquell moment no van adquirir consistència com a pentinat, encara que no va ser fins i tot gaire després, en el Barroc, quan realment es van popularitzar. A palau, també se seguien les normes socials, però els recollits eren molt més sofisticats, incloent sovint comptes i tot tipus de pedres per decorar-los.

La professió
Els mètodes i les eines utilitzades són els heretats dels grecs, tanmateix, es creguin especialitats dins de la professió com: pentinadores, tinturistas, posticeros, etc. Les esclaves arriben a adquirir un alt grau d'especialització en bellesa i perruqueria i les denominaven «ornatrices».


Fonts
Només a través de dibuixos i escrits en llibres i tractats s'ha arribat a conèixer el tractament que rebien els cabells.

De Liebaart és un grup de persones amants de la Història Medieval que ens fa arribar els models de pentinat i robes de l'època, deduït a través dels seus estudis, transmetent-los de la manera més comprensible imaginable: mitjançant recreacions en viu.

MÉS IMATGES: http://www.dreamweaverbraiding.com/braid_examples.htm
VIDEOS A:  http://www.tu.tv/videos/dos-recogidos-faciles